ALIMENTACIÓ, NUTRICIÓ, ALTERACIONS I TRASTORNS ALIMENTARIS
§ ALIMENTACIÓ
L’acte
de menjar respon a una demanda triple:
·
Fisiològica: representa el component energètic
·
Psicològica: correspon al component afectiu i emocional (plaer,
preferències,etc.)
·
Sociocultural: s’identifiquen amb el col·lectiu per mitjà de l’alimentació.
·
CONCEPTES BÀSICS:
·
Dietètica: Es la ciència que estudia els règims alimentaris i la relació
d’aquests amb el metabolisme.(Tant en estat de salut com de malaltia i el
moment vital de cada persona).
·
Dieta: Es el sistema de nutrició adequat a les necessitats d’un
organisme mitjançant determinades substàncies alimentàries.
·
L’alimentació: Activitat voluntària a nivell biològica, psicològica i cultural.
Es la manera de proporcionar al cos els nutrients que lo són indispensables.
·
Aliment: Qualsevol substància
natural que, un cop ingerida, és capaç de donar calor o energia, construir o
reparar teixits i regular les funcions orgàniques.
·
Nutrició: Conjunt de processos (masticació, digestió, absorció,etc.),
mitjançant els quals l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies que
contenen els aliments.
·
Nutrients: substàncies orgàniques i inorgàniques dels aliments digerits que
són absorbides en el tracte intestinal i s’incorporen a l’organisme gràcies al
procés de digestió.
Ni ha moltes maneres
d’alimentar-se, però només n’hi ha una de nodrir-se.
L’alimentació des de la vessant sociocultural
L’alimentació
humana tot i ser un acte fisiològic, té també una vessant sociocultural: com a
signe d’identitat, vincle de comunicació, font de satisfacció, etc.
Importància de l’alimentació en el creixement i desenvolupament físic de
l’infant
Els
hàbits alimentaris influeixen en el desenvolupament de l’individu abans de
nàixer, per això és important:
·
L’alimentació de la dona embarassada
·
En el moment del naixement
·
Ritmes de creixement i desenvolupament de l'ésser humà (que no són
constants).
·
Ritme de creixement i desenvolupament de l’infant en el primer any
de vida:
VERTIGINÓS!
Pes:
es triplica, talla, cervell, dentició.
·
Nutrició: influeix com un motor del creixement
·
La maduració biològica: En els primers mesos de vida d’un nadó,
l’aparell digestiu té una immaduresa funcional i pot presentar dolors i
molèsties com: còlics, regurgitacions, el singlot, deposicions freqüents.
·
La dentició
Ø ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA
Es
basa en una dieta que inclogui tots els grups d’aliments, en quantitats
racionals, en els moments més indicats i d’acord amb l’edat, el sexe i
l’activitat de l’individu.
S’aconsegueix
mitjançant una dieta variada eviten excessos.
Ha
d’aportar:
·
Calories: sucres, fècules
i greixos.
·
Proteïnes: llet, derivats
làctics,llegums, ous, carn i peix.
·
Minerals: verdures, llet,
derivats làctics, ous, carn i peix.
·
Vitamines: verdures,
fruites, cereals complets, llegums, tubercles. La llet i els derivats i la carn
també aporten certes vitamines.
·
Els aliments bàsics es divideixen en cinc grups:
Grup
1: llet i derivats
Grup
2: carn, peix i ous.
Grup
3: pa i fècules.
Grup
4: verdures i hortalisses.
Grup
5: fruites fresques
·
Els aliments complementaris corresponen als tres grups següents:
Grup
6: greixos
Grup
7: sucres refinats
Grup
8: begudes refrescants, estimulants i alcohòliques
·
DIETES MES ADEQUADES A LES SITUACIONS MÉS HABITUALS A LA LLAR
D’INFANTS
DIETA
DEL PRIMER ANY
|
L’alimentació
del primer semestre és important que en aquest període el menú de la llar
s’adapti a les indicacions del pediatre de cada infant
A
partir dels 6 als 12 mesos es podrà anar unificant introduint progressivament
nous aliments en petites quantitats. Olis, sal, sucre ha de ser la
mínima possible.
Quantitat
elevada de làctics adequats a l’edat 500cc diaris de llet o derivats.
|
DIETA
DELS ANYS RESTANTS
|
Ha
de ser una dieta estàndard, similar en proporcions a l’adulta. Fins als 18-24
mesos s’han de respectar dues peculiaritats: normalització progressiva de la
consistència i la reducció de greixos.
|
DIETA
ASTRINGENT
|
Per
al lactant s’ha administrar aigua d’arròs o de pastanaga. Atès que la diarrea és un problema freqüent a la
llar d’infants:
S’ha
de disposar de dos tipus de dietes astringents:
Dieta
compactant o astringent estricta: Quan comença la diarrea: Aigua, arròs,
pastanaga, poma i llimona. No sucre.
Dieta
de transició: fins que es normalitzin les deposicions, s’ha d’afegir iogurt,
carn o peix (cuinat a la planxa o bullit)m, pernil dolç.
|
DIETA
SENSE LACTOSA
|
Si
la recomana el pediatre, generalment en casos de diarrea perllongada o
intolerància específica. La dieta exclou aliments procedents de la llet i
altres elaborats o conservats que continguin llet o lactosa.
|
·
ALIMENTACIÓ
DE L’INFANT DE 0 A 6 ANYS
Edat
|
Aliments
|
Entre el 0 i 4/6 mesos
|
En aquesta etapa, l’infant només s’alimenta
de llet, perquè el sistema digestiu i el seu metabolisme tan sols estan
preparats per rebre aquest aliment. La llet més idònia és la materna, ja que
aporta tots els nutrients necessaris i també conté una quantitat suficient
d’aigua.
LACTANCIA
MATERNA
L’Alletament matern és el més indicat per a
l’infant, des del punt de vista
psicològic i nutricional per satisfer les necessitats alimentícies i
afectives del nounat i del lactant.
·
S’adapta millor a les necessitats nutritives de l’infant ja que
la quantitat de proteïnes es proporcional a les necessitats de l’organisme de
l’infant, sense produir al·lèrgies ni intoleràncies.
·
Afavoreix el contacte i la relació entre mare i l’infant,
donant-li seguretat.
·
Afavoreix el
desenvolupament de la musculatura de la cara.
·
Els primers dies posteriors al part, es segrega el calostre,
llet molt rica en proteïnes que la llet definitiva. Té un color groguenc. El
seu valor nutritiu és molt alt. També facilita l’expulsió del meconi o
primera caca, per el seu poder laxant. Després el calostre es va transformant en llet
de transició. Es produeix al cap de set dies del part, aproximadament.
Progressivament la llet canvia de composició i aporta més
greixos i més lactosa (sucre de la llet). Per això es diu que la llet materna
s’adapta a l’infant, perquè la llet artificial té una composició
estandarditzada. A les quatre setmanes desprès del naixement la llet es
transforma en llet definitiva.
COMPOSICIÓ de
la LLET MATERNA:
Hidrats de carboni
Proteïnes
Greixos
Sals minerals
Vitamines
Deficitària en: ferro, fluor, vitamina D.
LACTANCIA
ARTIFICIAL
Substitueix l’alletament matern quan aquest
no és possible i es fa amb fórmules d’inici que cobreixen les necessitats
nutritives de l’infant. Es fa amb biberó. Es llet de vaca modificada per
assimilar-les a les llets maternes. Es dona també com a suplement alimentari
en nens que mamen però no guanyen pes. Ni ha dues varietats:
Llet d’iniciació (0 a 4/6 mesos) i llet de
continuació , que coincideix amb l’inici de l’alimentació complementària.
S’ha de procurar el contacte entre l’adult i
l el nadó. Quan l’infant menja molt ràpid, s’han de fer pauses i procurar que
faci rotets per treure l’aire.
LACTANCIA MIXTA
La lactància mixta és aquella en què
l’infant rep llet materna i llet artificial de manera combinada. És
aconsellable la lactància mixta, en casos d’hipogalàcties, mastitis del mugró o por motius socials. Sol
fer-se amb els següents mètodes:
El mètode alternant és aquell en
què en una presa rep llet materna i en la següent la llet adaptada. Pot
produir hipogalàctia o falta de llet en la mare.
El mètode
coincident consisteix en el fet que en cada presa el nadó rep pit i biberó.
|
Entre els 4-6 i els 12 mesos
De 4 a 6 mesos
A partir dels 8 mesos
A partir dels 9 mesos
A partir dels 18 mesos
|
L’alimentació complementària abans dels
quatre mesos està contraindicada per la EPSGAN, ja que pot provocar la sensibilització
a al·lèrgies alimentàries. A partir dels 4 mesos s’introdueixen
progressivament aliments diferents de la llet materna o de fórmula, com a inici de l’alimentació
complementària, ja que les funcions digestives del lactant han madurat i les
necessitats nutritives requereixen la introducció d’aliments diferents a la
llet materna o artificial.
La introducció de nous aliments, es un dels
punts més delicats de l’alimentació del lactant, perquè l’aparell digestiu de
l’infant no té encara una flora bacteriana adequada per assimilar
correctament els aliments.
Per evitar anorèxia, obesitat, al·lèrgies
s’ha de tenir en compte:
·
Començar entre els quatre mesos i els sis.
·
Introducció dels aliments per separat, i en petites quantitats,
augmentant gradualment a mesura que l’infant l’accepti i toleri.
·
Introducció dels aliments nous barrejats amb d'altres.
·
No aportar més de la meitat dels requeriments energètics diaris.
·
Ingesta de 500ml. De llet o derivats làctics diaris.
·
Introduir aliments amb gluten a partir dels vuit mesos.
Els aliments
s’aniran introduint mitjançant la següent progressió:
·
CEREALS. Contribueixen a l’aportació energètica, són font de
proteïnes, minerals, vitamines, hidrats de carboni, àcids grassos essencials. Mai abans dels
quatre mesos. Primer sense gluten, per evitar intolerància a aquesta proteïna
(blat, de moro, arròs. I a partir dels 7 a 8 mesos es poden barrejar a,n
blat, civada, sègol, l’ordi.
·
FRUITES. S’han d’emprar fruites variades: taronja, poma, pera,
raïm, pruna, evitant les més al·lergògenes com la maduixa i el préssec. No incloure
galetes fins als 7 mesos. Incloure un suc de 50ml diari.
·
VERDURES I PATATES: A partir dels 6 mesos, per aportar sals
minerals: patates, mongetes verds, carbassó, etc. Evitar verdures amb contingut
de nitrats com: remolatxa, espinacs, bledes, naps. Evitar també
verdures flatulentes: col, bròquil, etc. Es podem incorporar entre els 12 i
15 mesos. S’han de coure amb poca aigua, sense sal. A partir dels 12 mesos es
pot introduir verdura crua com l’enciam.
·
CARNS. A partir dels 6 mesos, començarem amb pollastre, en
quantitats de 10 a 15 grams per dia i augmentant 10-15 grams per mes fins a
40 o 50 grams, barrejats amb les verdures. Més tard introduirem vedella i xai.
Aporten lípids, ferro, zinc i certes vitamines.
·
IOGURT, Es pren a partir del vuitè mes, natural sense ensucrar per
berenar. No es recomanable el consum de sucre, perquè la dieta de l’infant ja aporta els
hidrats de carboni adequats. Es important no donar als lactants mel ni xarop de blat de moro ja aquests
aliments porten espores del Clostridium botulinum, causants del botulisme.
·
PEIX. A partir dels nou mesos, ja que poden produir al·lèrgia.
Se introduiran peixos blancs.
·
OUS. Mai crus. S’introduirà primer el rovell cuit als nou mesos,
per quarts progressivament, afegit al puré de migdia. Se’n poden prendre 2-3
unitats per setmana. EL rovell aporta
greixos, àcids grassos essencials, vitamina A, D, i ferro. La clara
s’introduirà al dotze mesos, aporta moltes proteïnes.
·
LLEGUMS. Es poden afegir al puré a partir del 18 mesos. Si es barregen amb arròs o altres cereals,
substitueixen la carn i es poden prendre dues cops per setmana. Pèsols,
llenties.
·
L’AIGUA, mentre el lactant rep només llet materna o fórmula adaptada,
no sol necessitar líquids addicionals, excepte en situacions extremes de
calor o pèrdues excepcionals (febre, diarrea). Quan s’introdueix una
alimentació complementària amb càrrega renal superior de soluts (substàncies
dissoltes en líquid, glucosa, sals minerals) s’ha d’oferir a l’infant aigua
amb freqüència.
·
LLET DE VACA, mai abans de l’any, i quan s’inclogui en la dieta haurà de ser
sencera, pel seu aportament de
vitamines liposolubles i greixos. S’aniran incorporant progressivament
derivats de la llet, com a petit Suisse, el formatge fos i el sec.
·
PURÉ DE FRUITES, Amb fruita fresca i madura. Al principi
s’utilitza plàtan, poma, pera, i suc de taronja, després s’hi poden afegir
altres fruites del temps.
Preparació. Pelar la fruita sense llavors, afegir el suc i triturar
amb batedora fins a aconseguir un puré amb consistència pastosa. Consumir
immediatament després de la seva preparació per evitar la seva oxidació al
contacte amb l’aire.
·
FARINETES, Es troben en pols en el mercat. Es barregen els cereals amb
l’aigua i la llet.
·
PURÉS DE VERDURA AMB CARN, Amb carn magra de pollastre o de vedella,
sense sal, amb verdures (poca quantitat), mongeta verda, patates, pastanaga,
bledes, etc., tot rentat i cuit, amb
una mica d’oli i triturat.
·
PURÉS DE VERDURA AMB PEIX, L’ introducció del peix en l’alimentació
de l’infant es fa cap als 8-9 mesos. Es comença pel peix blanc (lluç, rap).
|
Entre l'1 i els 3 anys
|
A partir de l’any els mecanismes fisiològics
i immunitaris van madurant fins arribar a nivells cada cop més eficaços, per
tant la dieta pot ser semblant a la dels adults. La dieta serà variada i
completa. L’infant s’ha d’acostumar a menjar de tot, adquirint hàbits
nutricionals adequats per al futur.
A partir dels 12 mesos, cal incloure
aliments de textura més grossa per acostumar-lo a àpats trossejats. Per
començar, s’oferiran aliments aixafats amb forquilla i s’anirà canviant cap
al trossejament petit. Cada nen tindrà el seu ritme de aprendre a mastegar.
El objectiu es que al arribar als 18-24 mesos el nen sigui capaç de menjar
aliments trossejats. També representa l’inici del període de consolidació
dels hàbits alimentaris i de l’adaptació als quatre sabors bàsics. També el
llenguatge es desenvolupa notablement, amb nou vocabulari dels aliments.
Al 2 anys ja té 16 dents i és capaç de
menjar tot sol un plat de puré i prova de menjar amb forquilla. Pot beure
aigua i altres líquids amb got sense ajuda.
Entre els 2 i els 3 anys es consoliden els
hàbits d'alimentació correctes,menjant de tot i mastegar, sense disfressar
els gustos amb barreges.
MENÚ
Primer
plat. Arròs, pasta, verdures, llegums, sopes. Aporten hidrats de
carboni complexos.
Segon
plat. Carns, peixos, ous. Rics en proteïna, ferro i altres nutrients
en quantitats moderades. Poden acompanyar-se d’una guarnició d’amanida o
verdures o patates.
Peix blanc: 3 vegades per setmana.
Ous: 3 vegades per setmana.
Per exemple:
40gr. De cuixa de xai
100 gr. De patates
50gr. De ceba
Un tomàquet madur petit
Una cullerada sopera d’oli d’oliva
|
Entre els 3 i els 6 anys
|
L’alimentació de l’infant ha de ser variada
per aconseguir l’aportació de nutrients de manera equilibrada i adequada a
les necessitats que té.
Repartiment
del àpats:
·
Esmorzar:
Primer àpat, prepara l’organisme per iniciar l’activitat. No
descuidar-lo i dividir-lo en dues parts. Una a casa i un altre a l’escola.
25% de l’aportació
calòrica del dia.
·
Dinar:
Pot incloure elements de tots els grups i diferents tècniques de
cocció. Les postres poden ser a base de fruita o làctics.
30% de l’aportació calòrica del dia.
·
Berenar:
Petit àpat que doni plaer. A l’infant després d’una jornada a
l’escola. Es pot oferir algun làctic amb pa, cereals o pasta, xocolata amb
moderació. No excés de proteïnes.
15% de l’aportació
calòrica del dia.
·
Sopar:
Darrer àpat del dia i ha de contribuir a arrodonir l’equilibri
alimentari. L’aportació es la mateixa que la del dinar, però es millor fer
coccions més simples en el sopar per alleugerir la digestió. No anar a dormir
de seguida després de sopar.
30% de l’aportació
calòrica del dia.
|
·
ASPECTES
A TENIR EN COMPTE EN L’ELABORACIÓ D’UNA DIETA INFANTIL
·
Menús variats i equilibrats.
·
Presentació atractiva
segons les costums culturals, religioses, etc.
·
Necessitats especials (diabetis, celíacs, al·lèrgies).
·
Evitar begudes refrescants ensucrades (cola, taronja, llimonada).
Substituir per sucs naturals, batuts de iogurt, llet o fruites.
·
Potenciar el consum d’aliments que no agraden massa als nens:
verdures, amanides com a primer plat o guarnició. Si un nen rebutja un aliment
essencial, cal estudiar la forma de substituir-lo per un altre aliment de valor
nutritiu similar.
·
Incloure aliments de temporada, i menús diferents segons l’estació
de l’any.
·
Eliminar greix visible de les carns i cuinar sense sal.
·
Els segons plats acompanyats amb guarnició (verdura, amanida, puré
de patates).
·
Evitar la preparació molt repetida de productes precuinats
(hamburgueses, salsitxes).
·
Els àpats s’han de distribuir, en quatre o cinc preses al dia.
ALTERACIONS ALIMENTARIES
LA REGURGITACIÓ
Es
presenta durant els sis primers mesos de vida. Consisteix en una expulsió
involuntària de petites quantitats de llet a mig digerir durant la ingesta o
poc després dels àpats. La causa es la immaduresa del sistema digestiu del
nounat, a més de la posició horitzontal del nen durant la presa. El càrdies, la
vàlvula del l'extrem superior de l'estómac no es tanca molt bé. Es un procés
normal que amb el temps tendeix a desaparèixer.
Solucions para
regurgitació:
- La postura: en nen te que estar semi incorporat en posició
prono amb una inclinació de 30º. Aixecar el cap del matalàs uns 15
centímetres.
- Evitar la pressió sobre l’estómac del nen, bolquers fluixos,
evitar jocs bruscos després dels àpats.
- Mantenir el nen en posició vertical després d'haver menjat
durant uns 30 minuts.
- Aguantar el nen amb el cap sobre l'espatlla i donar-li copets
suaus a l'esquena, o fregant suaument el seu estómac per ajudar-lo a fer
el rot.
- Donar menys quantitat d'aliment per cada presa i amb més
freqüència. Utilitzar tetines més dures i amb forats més petits (per
evitar que el nen empassi aire). Esperar 2 hores i mitja entre una presa i
l'altra (temps mínim que triga l’estómac a buidar-se).
- En cas que les mesures anteriors no serveixen, es poden
utilitzar diferents fàrmacs sota assessorament mèdic.
ELS VÒMITS
És
l’expulsió més o menys brusca d’una quantitat d’aliment per la boca. Es molt important buscar el motiu dels vòmits
per procedir al seu tractament, fixant-se en el color del vòmit, l’olor, el
contingut o la forma d’expulsar-lo.
o
Causes: Processos
inflamatoris del tub digestiu o gastroenteritis, intoleràncies alimentàries,
infeccions del ronyó, indigestió, o presència d’acetona.
o
Actuació: evitar la
deshidratació, com en el cas de la diarrea, aportant aigua, infusions o sucs de
fruites en poca quantitat o sovint. En ocasions es pot intentar que mengi algun
aliment sòlid de fàcil digestió, com una torrada, poma cuita observant la seva
tolerància. Progressivament s’incorporarà aliments pobre en greixos o bullits,
evitant verdures i fruites crues.
LA INAPETÈNCIA
Entre un 10% i
un 25% del infants petits (entre 2 i 6
anys) van al pediatre perquè no mengen res, i quan mengen ho fan amb desgana i
protestes, i sembla que no creixin suficientment. Un cop descartat cap malaltia,
cal tranquil·litzar la família i informar-la de quin és el creixement i
desenvolupament normal de l’infant i que es tracta de la inapetència infantil.
En aquesta edat,
els infants necessiten menys calories, ja que el seu creixement corporal és més
lent. En aquesta franja d’edat els nens guanyen entre 1-2 quilos per any. La
insistència de la família o mesures disciplinàries (càstigs, súpliques suborns)
poden agreujar el rebuig als aliments per part dels infants.
o
INAPETÈNCIA
RECENT:Es
quan l’infant pateix una malaltia aguda,
i que normalment desapareix quan es resolgui la malaltia. En aquests casos no
s’ha d’obligar a menjar, sinó oferir abundants líquids i oferir-los en diverses
preses.
o
INAPETÈNCIA
HABITUAL:
és la que es perllonga en el temps i pot ser falsa o verdadera. Quan es falsa
s’ha de sospitar que l’infant menja
llaminadures, sucs, molta llet o dolços abans dels àpats. Quan es verdadera es
presenta en un nen/nena amb un pes per sota del normal per a la seva edat,
desganat, sense energia. Pot ser sinònim de malaltia, i te que ser diagnosticat
per un metge per iniciar un tractament nutricional adequat.
Pautes per reduir
la falsa inapetència:
§
Reduir llaminadures
§
Complir els quatre àpats diaris
§
Regular la ingesta de suc o llet
§
Controlar què mengen fora de casa, i fora d’hores
§
Tenir en compte les seves preferències en la varietat i
presentació dels aliments.
§
Crear un ambient relaxat
(evitar compaginar l’àpat amb altres activitats: TV,etc.)
§
Provar amb nous aliments a petits dosis.
§
Romandre a la taula durant el temps que duri l’àpat
Pautes quan el
rebuig és conseqüència d’una malaltia, i la inapetència relacionada amb tot
tipus d’aliments:
§
Fraccionar els aliments
§
Oferir abundant quantitat de líquids
§
No obligar-lo a menjar
§
Enriquir els plats perquè siguin més nutritius, etc.
§
En la majoria dels casos, el rebuig d’aliments concrets sol ser
transitori i amb els anys, els més petits tornen a introduir-los en la dieta
diària.
1.4.4 EL
RESTRENYIMENT
El restrenyiment
és quan les deposicions es tornen dures i seques i són difícil i doloroses
d’evacuar. Cada persona és diferent en els seus hàbits intestinals i no
existeix un model únic. Un nen pot fer una deposició diària o cada tres dies.
Més important que la freqüència es la consistència de les deposicions.
§ CAUSES MÉS COMUNES QUE AFAVOREIXEN EL RESTRENYIMENT INFANTIL SÓN:
§
Les condicions durant l’aprenentatge dels hàbits d’higiene. Alguns
pares obliguen precoçment el nen a avisar quan ha d’anar al lavabo o són massa
insistents o càstigs. Aquestes conductes creen en l’infant una actitud
d’oposició o rebuig de la defecació.
§
Els hàbits higiènics no gaire correctes ajudats per un ritme de
vida atabalat fan que l’infant no faci cas dels seus impulsos per defecar:
no presta atenció a la urgència de defecar o bé ho fa sense dedicar-hi el temps
necessari.
§
El desordre en les hores per menjar.
§
Alimentació pobra en fibra (fruites, verdures i llegums, cereals i
fruits secs). Es la causa més comuna de restrenyiment i se soluciona amb el
canvi d’hàbits alimentaris.
§
L’abús d’aliment astringents (patates, plàtan, arròs, pastanagues
cuites..), xocolata, llaminadures i altres dolços.
§
La ingestió insuficient de líquids. L’aigua i la fruita en suc
afavoreixen la deposició gràcies a la seva acció humectant del budell.
§ CANVIS PER SOLUCIONAR EL RESTRENYIMENT:
1.
Els canvis
higiènics: En
aquest cas cal establir un patró regular per anar al bany, 15 minuts desprès
del àpats. Mai retenir o aguantar-se quan tingui ganes d’anar al lavabo.
2. Canvis dietètics: Augmentant la quantitat d’aliments amb fibra
en la dieta de l’infant (fruites amb pell, verdures senceres, llegums, etc.).
Una dieta excessiva de fibra pot provocar flatulència, distensió de l’abdomen i
còlics. Eliminar o disminuir temporalment el consum d’aliments astringents.
TRASTORNS ALIMENTARIS
La problemàtica dels
trastorns ali. Són molt variats que incloguin aspectes clínics, familiars,
culturals, socials i educatius. Els més habituals són: les al·lèrgies
alimentàries, la malaltia celíaca, l’obesitat, la diabetis, l’anorèxia infantil
i la bulímia. En alguns casos, el més adequat és modificar la forma i contingut
del menjar.
AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES I INTOLERÀNCIES
§ AL·LÈRGIES
ALIMENTÀRIES
Les al·lèrgies i les intoleràncies són reaccions secundaries adverses
quan es pren determinats aliments, on el
sistema immunitari està implicat. Es produeixen en alguns individus i poden
ocórrer després de prendre quantitats d’aliment sense estar relacionat amb
patologies.
Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural
en els aliments (animal o vegetal). Algunes proteïnes tenen capacitat per
actuar com al·lèrgens. En les al·lèrgies el component de l’aliment és reconegut
com un cos estrany i fa que l’organisme produeixi una substància específica per
atacar-lo.
§ GRUPS DE LES
PRINCIPALS SÍMPTOMES DE REACCIONS AL·LÈRGIQUES ALS ALIMENTS
§ Símptomes cutanis: urticàries, erupcions a la pell.
§ Símptomes
digestius: edema, inflamació de la mucosa bucal, diarrees,
vòmits, picor a la boca o anus, inflamacions hepàtiques, meteorisme(gasos).
§ Símptomes
respiratoris: tos irritant, inflamació de la mucosa nasal o
dificultats per respirar.
§ PRINCIPALS
COMPONENTS ALIMENTARIS CAUSANTS D’AL·LÈRGIES EN L’INFANT
§ El peix blau i marisc
§ Carns (proteïnes de la vedella, bou, cavall i pollastre)
§ La llet (proteïnes de la llet de vaca)
§ Els ous (l’albúmina o proteïna de la clara)
§ La fruita (plàtan, taronja, maduixes, préssec, albercoc, meló)
§ Els llegums (proteïnes de les llenties, cigrons, soja, mongetes)
§ Els cereals (blat, blat de moro, sègol)
§ Les verdures (tomàquet, ceba, all)
§ Les espècies (canyella, clau,
vainilla, mostassa)
§ La fruita seca com les ametlles, cacauets, nous
§ Xocolata, mel.
§ Additius alimentaris (colorants, conservants)
§ TRACTAMENT DE LES
AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES:
Consisteix en l’exclusió del component causant de la
recció immunitària, un cop identificat per les proves que ho justifiquen. Pot
donar-se la situació de que amb els anys el nen/a deixi de presentar la
al·lèrgia i el toleri més endavant després d’una introducció progressiva
d’aquest aliment.
o INTOLERÀNCIES
Es produeixen quan un aliment no desencadena en l’organisme els
mecanismes immunològics a través de la proteïna IgE. Les intoleràncies són més
freqüents que les reaccions al·lèrgiques. Per exemple: intolerància a la
lactosa es la incapacitat de l’organisme de reduir la lactosa a sucres
senzills. La causa de una intolerància pot ser d’origen metabòlic (incapacitat
de metabolitzar un aliment determinat).
MALALTIA CELÍACA
El nen que pateix de malaltia celíaca tindrà que seguir tota la vida una
dieta estricta sense gluten. Els nens aprenen a preguntar i distingir el seu
menjar. Aquesta situació requereix autocontrol a la llarg de la seva vida i la
comprensió i suport de l’adult. Es un nen normal com els altres, sol té que
seguir una dieta sense gluten.
Aliments adequats i no adequats per celíacs.
Si en pot menjar
|
No en pot menjar
|
Amanida, verdures i patates bullides, llegums i arròs bullits
|
Verdures i arròs precuinats, llegums cuinats
|
Carn i pollastre a la planxa o fregit (sense farina)
|
Carn amb salses
o elaboració no controlada
|
Peix a planxa, bullit o fregit (sense
farina)
|
Peix amb
salses o elaboració no controlada
|
Ou ferrat i truita (sense additius
|
Alguns restaurants posen farina a les
truites
|
|
|
Tot tipus de fruita i sucs naturals
|
|
Llet, mantega, formatges, iogurts naturals
i de sabors( sense trossos)
|
Iogurts amb trossos o altres aliments afegits
|
Tot tipus d’oli
|
|
Sopes i salses fetes a casa, sense farina de blat ni additius
|
Sopes i salses
|
Cafè i begudes, excepte les derivades de l’ordi
|
Whisky, cervesa, Bailleys
|
Farina i derivats: Els especials per a
celíacs i Maizena
|
Farina i derivats: pa, galetes, pastissos
|
Pasta i arrebossats: Els especials per a
celiac
|
Pasta (macarrons, espaguetis) i arrebossats
|
Pernil tipus salat
|
Embotits i patés
|
Conserves de verdures, llegums bullits i conserves
en oli
|
Conserves
|
·
Situacions de contaminació pels celíacs:
o Els estris:han de ser diferents
o Les superfícies: EL menjar sense gluten a
manipular en el marbre té que estar separat del menjar amb gluten.
o El rebost: espai diferenciant pel menjar sense gluten
o Els olis: oli sempre net, per evitar restes de gluten (farines)
o Mantegues,
melmelades, patés, cremes de cacau,etc: els celíacs
tindran les seves pròpies mantegues,
melmelades, patés,etc.
L’OBESITAT
L’obesitat es l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal
per la talla, edat i sexe). Es la malaltia principal del països desenvolupats.
El pes sempre està relacionat amb la edat, sexe i talla.
La obesitat pot classificar-se en dos tipus:
o
Obesitat exògena o nutricional: 95% de los casos.
(Ambient social i familiar), encara que ni
o
Obesitat secundària: malalties
endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives.
PROBABILITAT D’INCREMENT DE QUE UN NEN SIGUI OBÈS:
o Ambdós pare són obesos
o Hàbits alimentaris familiars inadequats
o Vida familiar sedentària
o Durant els àpats es veu la TV
o Si es considera la disminució de la lactància materna la manera més
adequada d’alimentació del nounat.
o Absència dels pares, donant aliments ràpids davant el vídeo
o Cobrir les demandes del nen amb menjar. El fet de cobrir tots els seus
requeriments amb menjar, li confon i no li permet diferenciar entre la sensació
de gana i les seves necessitats afectives. Això comporta sobrealimentació i
futura obesitat.
o Incitació dels pares a sobrealimentar als nens, sobretot a partir del
segon any, on el consum disminueix de forma fisiològica. L’augment el primer
any es de 6 kg. mentre que a partir del
segon any només és de 2-3 Kg. L’any.
PROBLEMES AFEGITS A LA OBESITAT:
L’obesitat pot provocar problemes psicològics en el
nen. La majoria dels nens obesos posseeixen una baixa autoestima, inclòs un
petit percentatge pot presentar depressió clínica. L’obès es víctima de les
burles i de insults dels seus companys, generant angoixa i inseguretat,
marginant-se del grup.
o ALTRES TRASTORNS
AFEGITS:
L’obesitat infantil està relacionada amb:
·
Hipertensió arterial
·
Intolerància a la glucosa i resistència
a la insulina. Diabetis tipus 2
·
Malalties cardiovasculars
·
Alteracions ortopèdiques arqueja ment de
les extremitats inferiors, sobrecàrrega dels lligaments.
·
Malalties respiratòries: manca
d’expansió toràcica durant la respiració
·
Apnea del són
·
Fatiga fàcil
·
Problemes d’alimentació: anorèxia
nerviosa i bulímia
·
Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia
·
Problemes dermatològics: estries
cutànies
·
Problemes psicosocials: discriminació
escolar i social
·
o TRACTAMENT I
CONTROL DE L’OBESITAT:
·
Hàbits alimentaris
El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la
família. La lactància és l’aliment fonamental durant el primer 6 mesos ajudant
a disminuir el risc d’obesitat infantil. La introducció dels aliments ha de ser
gradual. La dieta ha de ser adequada a la seva talla, pes i edat.
També es important consumit aliments naturals, sense
additius ni condiments, fixant els horaris dels àpats, evitant picar entre
hores, i gaudint d’aquest temps per reunir-se i dialogar.
·
Activitat física (3-5 dies a la setmana)
L’activitat física és molt important pel canvi de vida que suposa.
Abandonar el sedentarisme que provoca les llargues estones asseguts al TV.
·
Participació familiar
La família te que implicar-se para que el nen pugui
dur a terme aquest canvi de ritme de vida. Sense el suport de la família, el
nen obès no aconseguirà superar els seus objectius, perquè aquest canvi es molt
difícil per ell mateix.
LA DIABETIS
Utilització incorrecta dels sucres que tenen els aliments (hidrats de
carboni) a causa de la falta d’insulina. Per això, la diabetis infantil rep el
nom de Diabetis insulinodepenent o diabetis mellitus tipus I. L’altre diabetis
mellitus tipus II, es presenta més en persones adultes, i pot requerir o no
insulina.
La insulina és una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees,
glàndula situada a la part esquerra de l’abdomen a prop de l’estómac.
PROCÉS. Quan mengem, la meitat aprox. Dels aliments contenen hidrats de carboni
(sucre), que quan arriben a l’estómac i al budell prim es transformen
mitjançant la digestió en glucosa (un hidrat de carboni molt senzill). Quan la
glucosa arriba a la sang, la insulina és necessària perquè entri en les
cèl·lules i així pugui ser utilitzada per l’organisme com a font d’energia.
Sense insulina no es pot produir energia.
En la diabetis infantil, el
pàncrees no fabrica insulina.
ALIMENTACIÓ DEL
NEN DIABÈTIC
L’alimentació serà la mateixa que la dels nens de la seva mateixa edat,
però ni ha que fer atenció a:
·
Assegurar un equilibri nutricional correcte.
·
Evitar tant la hipoglucèmia com la
hiperglucèmia. La freqüència d’àpats s’adaptarà al règim d’administració de la
insulina.
·
Corregir els errors dietètics familiars:
manca de fibra, excés de greix, etc.
FACTORS DESENCADENANTS DE LA MALALTIA
·
Una predisposició genètica
·
Un procés autoimmune: l’organisme
elabora defenses contra les pròpies cèl·lules del pàncrees.
TRACTAMENT DE LA DIABETIS
El tractament es
basa en tres factors coordinats: Cal aconseguir un equilibri entre
l’alimentació i la insulina administrada, per minimitza les oscil·lacions de
glucèmia.
·
Alimentació
·
Exercici físic
·
Administració d’insulina
DIETA
Repartiment del
hidrats de carboni a llarg del dia, a més dels tres àpats principals (esmorzar,
dinar, sopar), afegir una aportació al migdia, per berenar i abans d’anar a
dormir, donant de forma repartida la quantitat de glucosa diària.
Cal evitar hidrats
de carboni senzills o sucre. Excepcionalment (una festa) es pot donar un dolç.
Cal tenir cura del
consum de fruita i verdures, ja que son aliments que tenen fibra i aquesta
alenteix l’absorció dels hidrats de carboni.
L’alimentació del
nen diabètic es quantifica en racions d’hidrats de carboni. Cada ració aporta
10g i és la unitat de referència per determinar aliments equivalents dins de cada
grup.
És important acostumar al nen diabètic a portar
sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia.(glucosa baixa en la sang, excés
d’administració d’insulina, per augment de l’activitat física).
Grup d’aliments
|
Quantitat
d’aliment que conté 10g d’hidrats de carboni
|
Llet i
derivats
|
200 g de
llet, 200 g de iogurt, 250 g de formatge
fresc o mató
|
Verdures i
hortalisses
|
100 g de
carxofes, cols de Brussel·les, pastanaga o
remolatxa;
200 g de mongeta tendra, porro o nap;
300 g de la resta de verdures o hortalisses
|
Feculents o
farinacis
|
20 g de pa,
15 g d’arròs o pasta, 50 g de patata, 20 g
de llegums,
80 g de pèsols
|
Fruites
|
50 g de
cireres, figues fresques, xirimoia, nespres,plàtans o raïm; 80 g de poma o
pera; 100 g de
taronja,
pruna fresca, albercoc, maduixots,
mandarina,
préssec, pinya; 200 g d’aranja, meló o
síndria
|
SÍNTOMES DE HIPOGLUCÈMIA
Sudoració,
pal·lidesa de pell, cansament acusat, pot inclòs desencadenar convulsions per
manca de sang al cervell.
CONCLUSIÓ:
El nen diabètic ha
de conèixer la seva malaltia i aprendre a conviure-hi perquè la tindrà tota la
vida. Se li ha d’ensenyar a auto controlar-se la glucèmia i a punxar-se ell
mateix la insulina a mesura que es faci gran. També tindrà que organitzar-se la
seva alimentació i adquirir hàbits per controlar la malaltia.
L’ANORÈXIA INFANTIL
Es el rebuig de la
ingesta d’aliments. És provocada per una por irreal de guanyar pes i una imatge
distorsionada sobre el propi cos. Pot començar en qualsevol etapa de la
infància, sobretot en escolars i adolescents. Es freqüent en germans o fill de
persones anorèctiques o obeses, pares molt exigents, perfeccionistes i nens que
fan de models.
TIPUS D’ANORÈXIA INFANTIL
·
Anorèxia del lactant: poc freqüent,
·
Anorèxia fisiològica: associada amb una
disminució de les necessitats de l’organisme del nen en el segon any de vida,
mentre que la família manté la idea errada que necessita la mateixa quantitat
d’aliments que durant els primers 12 mesos.
·
Anorèxia Psicògena: originada per
trastorns interns o factors ambientals (imposició d’alimentació excessiva).
·
Anorèxia nerviosa: A partir del 12
anys.
TRACTAMENT I MIDES CONTRA L’ANORÈXIA
·
Educar al nen, a la família i centres
escolars a portar una vida saludable, inculcant hàbits d’alimentació sana i
d’activitat física adequada a la seva edat.
·
Fomentar l’autonomia i criteris per ser
capaços d’evitar que els excessius missatges dels mitjans de comunicació,
publicitat, sobre una imatge corporal falsament perfecta, es converteixi en el
model únic a seguir.
·
Realitzar àpats en família, per establir
una verdadera comunicació i contacte.
·
Si per necessitat es te que perdre ps,
cal fer-ho sempre amb un estricte control mèdic.
·
Conèixer que aquesta malaltia provoca
estats de confusió, ansietat i depressió, per la preocupació contínua pel
menjar, creant un sentiment obsessiu.
·
Comprometre a totes les persones
relacionades amb l’educació en la detecció precoç, observació de comportaments,
canvis emocionals, etc.
LA BULÍMIA
Segons la Organització Mundial de la Salut OMS,
l’anorèxia i la bulímia son trastorns mentals i del comportament. Consisteix en
un intent de compensar la ingesta excessiva d’aliments amb conductes anòmales
com ara vòmits, abús de laxants i diürètics, dietes restrictives, la qual cosa
s’acaba convertint en un costum que modifica la conducta de la persona malalta.
La bulímia nerviosa està lligada al sexe femení: un
90%-95% són dones, a una edat entre 18 i 20 anys, que en molts casos provenen
d’una anorèxia mal curada.
FACTORS PRINCIPALS DE PREDISPOSICIÓ A LA BULÍMIA:
·
Model de dinàmica familiar: clima tens,
agressiu, distant, poc afectuós, sobreprotector.
·
Preocupació excessiva pel pes i les
dietes en el pare o la mare.
·
Obesitat d’algun membre de la família.
TRACTAMENT
És indispensable comptar amb la col·laboració de la
família. El camí que porta a comprendre aquesta malaltia sempre és llarg i
dolorós, i és necessari el suport familiar per poder ajudar a curar-la.
Fonts: apunts d'autonomia personal i salut infantil de l'ioc