diumenge, 18 de maig de 2014

El nostre projecte i la nostra unitat didàctica "Com estàs?"

El nostre projecte gira entorn a la detecció d'una necessitat: 
El fet que els infants necessiten unes pautes d'autoregulació pel seu benestar amb ell mateix i amb els altres.
Veureu com treballarem perquè l'infant assenti unes bases de socialització entorn als sentiments d'alegria i tristor.  
I com  aquestes bases ajudaran en la seva resolució de conflictes, perquè primer hem de donar a conèixer les seves pròpies emocions per després reconèixer-les en els altres.

diumenge, 8 de desembre de 2013

La grafomotricitat

Una definició de què és la grafomotricitat segons Rius Estrada:

La grafomotricitat és la disciplina científica que descriu l’acte gràfic mitjançant l’anàlisi de les coordinacions que el cervell produeix en els segments superiors del cos humà, degudament lateralitzats, i de la implicació que tenen en les produccions obtingudes per mitjà del domini de mecanismes de manipulació i d’instrumentalització dels objectes externs.
La grafomotricitat, així doncs, dóna raó de la configuració evolutiva dels signes gràfics dels infants, abans i després de l’escriptura alfabètica, segons els processos comunicatius i simbòlics que generen estructures subjacents i operacions cognitives en l’individu, les quals permeten la inculturació de models socials interactius fins a arribar a la comunicació escrita (Rius Estrada, 1989).
Aquí us penjo tres exemples de diferents etapes:

La primera correspon a l'etapa dels gargots.
Gargots incontrolats de Irene als 18 mesos tot hi que cap a la dreta de la imatge tenim la pluja, un gargot mes controlat.



La segona correspon a l'etapa preesquemàtica. 
Capgròs amb nom de Irene. Aquí la nena anava a P3 amb 39 mesos. Te arracades, les ninetes dels ulls i els dits de la mà. Es un dibuix de ella, amb vestit inclòs.





La tercera correspon a l'etapa preesquemàtica també.
Dibuix de la família amb gos, arbre, floretes i trèvol inclosos de Irene als 46 mesos. Veiem que posa els pares que son mes alts a dalt, l’arbre que també és mes alt que ella, el Pau mes avall que es mes petit, i les flors i la gosa també son mes petits que ella.



Tercera part del Patufet

Aquí us deso la tercera part del Patufet que vaig fer servir per aprovar expressió i comunicació la part I

https://vimeo.com/64848446


El Meu Patufet from Laurammorales on Vimeo.

Desitjo que us agradi.

Com es va fer

Com vaig fer el Patufet i el seu escenari. Darrere de les càmeres sempre hi ha una feina feta, aquí us deso algunes fotos. 

- El protagonista que és el Patufet està fet de feltre i enganxat per darrere amb un pal per agafar-lo millor.


És el mateix Patufet amb un braç doble, per poder agafar la cistella.

- El croquis, molt importar per organitzar les idees abans de fer l'escenari.




- El mural resultant




- El bou fet amb una capsa de cartró gran d'un metre d'alçada. Ens podem ficar a dins!!!!




- La col amb goma eva per les fulles, una pilota que li doni forma folrada amb paper de pinotxo blanc.


- L'enciam fet amb paper de cuina tenyit de verd.

- Els pares del Patufet!!



dilluns, 10 de setembre de 2012

Autonomia personal i salut infantil



ALIMENTACIÓ, NUTRICIÓ, ALTERACIONS I TRASTORNS ALIMENTARIS


§  ALIMENTACIÓ

L’acte de menjar respon a una demanda triple:
·         Fisiològica: representa el component energètic
·         Psicològica: correspon al component afectiu i emocional (plaer, preferències,etc.)
·         Sociocultural: s’identifiquen amb el col·lectiu per mitjà de l’alimentació.

·          CONCEPTES BÀSICS:

·         Dietètica: Es la ciència que estudia els règims alimentaris i la relació d’aquests amb el metabolisme.(Tant en estat de salut com de malaltia i el moment vital de cada persona).

·         Dieta: Es el sistema de nutrició adequat a les necessitats d’un organisme mitjançant determinades substàncies alimentàries.

·         L’alimentació: Activitat voluntària a nivell biològica, psicològica i cultural. Es la manera de proporcionar al cos els nutrients que lo són indispensables.

·         Aliment:  Qualsevol substància natural que, un cop ingerida, és capaç de donar calor o energia, construir o reparar teixits i regular les funcions orgàniques.

·         Nutrició: Conjunt de processos (masticació, digestió, absorció,etc.), mitjançant els quals l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies que contenen els aliments.

·         Nutrients: substàncies orgàniques i inorgàniques dels aliments digerits que són absorbides en el tracte intestinal i s’incorporen a l’organisme gràcies al procés de digestió.

Ni ha moltes maneres d’alimentar-se, però només n’hi ha una de nodrir-se.

 L’alimentació des de la vessant sociocultural

L’alimentació humana tot i ser un acte fisiològic, té també una vessant sociocultural: com a signe d’identitat, vincle de comunicació, font de satisfacció, etc.

 Importància de l’alimentació en  el creixement i desenvolupament físic de l’infant

Els hàbits alimentaris influeixen en el desenvolupament de l’individu abans de nàixer, per això és important:
·         L’alimentació de la dona embarassada
·         En el moment del naixement
·         Ritmes de creixement i desenvolupament de l'ésser humà (que no són constants).
·         Ritme de creixement i desenvolupament de l’infant en el primer any de vida:
VERTIGINÓS!
Pes: es triplica, talla, cervell, dentició.
·         Nutrició: influeix com un motor del creixement
·         La maduració biològica: En els primers mesos de vida d’un nadó, l’aparell digestiu té una immaduresa funcional i pot presentar dolors i molèsties com: còlics, regurgitacions, el singlot, deposicions freqüents.
·         La dentició


Ø  ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA
Es basa en una dieta que inclogui tots els grups d’aliments, en quantitats racionals, en els moments més indicats i d’acord amb l’edat, el sexe i l’activitat de l’individu.
S’aconsegueix mitjançant una dieta variada eviten excessos.
Ha d’aportar:
·         Calories: sucres, fècules i greixos.
·         Proteïnes: llet, derivats làctics,llegums, ous, carn i peix.
·         Minerals: verdures, llet, derivats làctics, ous, carn i peix.
·         Vitamines: verdures, fruites, cereals complets, llegums, tubercles. La llet i els derivats i la carn també aporten certes vitamines.

·         Els aliments bàsics es divideixen en cinc grups:
Grup 1: llet i derivats
Grup 2: carn, peix i ous.
Grup 3: pa i fècules.
Grup 4: verdures i hortalisses.
Grup 5: fruites fresques

·         Els aliments complementaris corresponen als tres grups següents:
Grup 6: greixos
Grup 7: sucres refinats
Grup 8: begudes refrescants, estimulants i alcohòliques


·         DIETES MES ADEQUADES A LES SITUACIONS MÉS HABITUALS A LA LLAR D’INFANTS

DIETA DEL PRIMER ANY
L’alimentació del primer semestre és important que en aquest període el menú de la llar s’adapti a les indicacions del pediatre de cada infant
A partir dels 6 als 12 mesos es podrà anar unificant introduint progressivament nous aliments en petites quantitats. Olis, sal, sucre ha de ser la mínima possible.
Quantitat elevada de làctics adequats a l’edat 500cc diaris de llet o derivats.
DIETA DELS ANYS RESTANTS
Ha de ser una dieta estàndard, similar en proporcions a l’adulta. Fins als 18-24 mesos s’han de respectar dues peculiaritats: normalització progressiva de la consistència i la reducció de greixos.
DIETA ASTRINGENT
Per al lactant s’ha administrar aigua d’arròs o de pastanaga. Atès que  la diarrea és un problema freqüent a la llar d’infants:
S’ha de disposar de dos tipus de dietes astringents:
Dieta compactant o astringent estricta: Quan comença la diarrea: Aigua, arròs, pastanaga, poma i llimona. No sucre.
Dieta de transició: fins que es normalitzin les deposicions, s’ha d’afegir iogurt, carn o peix (cuinat a la planxa o bullit)m, pernil dolç.
DIETA SENSE LACTOSA
Si la recomana el pediatre, generalment en casos de diarrea perllongada o intolerància específica. La dieta exclou aliments procedents de la llet i altres elaborats o conservats que continguin llet o lactosa.

·         ALIMENTACIÓ DE L’INFANT DE 0 A  6 ANYS

Edat
Aliments
Entre el 0 i 4/6 mesos
En aquesta etapa, l’infant només s’alimenta de llet, perquè el sistema digestiu i el seu metabolisme tan sols estan preparats per rebre aquest aliment. La llet més idònia és la materna, ja que aporta tots els nutrients necessaris i també conté una quantitat suficient d’aigua.

LACTANCIA MATERNA
L’Alletament matern és el més indicat per a l’infant, des del punt de  vista psicològic i nutricional per satisfer les necessitats alimentícies i afectives del nounat i del lactant.
·         S’adapta millor a les necessitats nutritives de l’infant ja que la quantitat de proteïnes es proporcional a les necessitats de l’organisme de l’infant, sense produir al·lèrgies ni intoleràncies.
·         Afavoreix el contacte i la relació entre mare i l’infant, donant-li seguretat.
·         Afavoreix el  desenvolupament de la musculatura de la cara.
·         Els primers dies posteriors al part, es segrega el calostre, llet molt rica en proteïnes que la llet definitiva. Té un color groguenc. El seu valor nutritiu és molt alt. També facilita l’expulsió del meconi o primera caca, per el seu poder laxant. Després  el calostre es va transformant en llet de transició. Es produeix al cap de set dies del part, aproximadament.
Progressivament la llet canvia de composició i aporta més greixos i més lactosa (sucre de la llet). Per això es diu que la llet materna s’adapta a l’infant, perquè la llet artificial té una composició estandarditzada. A les quatre setmanes desprès del naixement la llet es transforma en llet definitiva.

COMPOSICIÓ de la LLET MATERNA:
Hidrats de carboni
Proteïnes
Greixos
Sals minerals
Vitamines
Deficitària en: ferro, fluor, vitamina D.


LACTANCIA ARTIFICIAL
Substitueix l’alletament matern quan aquest no és possible i es fa amb fórmules d’inici que cobreixen les necessitats nutritives de l’infant. Es fa amb biberó. Es llet de vaca modificada per assimilar-les a les llets maternes. Es dona també com a suplement alimentari en nens que mamen però no guanyen pes. Ni ha dues varietats:
Llet d’iniciació (0 a 4/6 mesos) i llet de continuació , que coincideix amb l’inici de l’alimentació complementària.
S’ha de procurar el contacte entre l’adult i l el nadó. Quan l’infant menja molt ràpid, s’han de fer pauses i procurar que faci rotets per treure l’aire.

LACTANCIA MIXTA
La lactància mixta és aquella en què l’infant rep llet materna i llet artificial de manera combinada. És aconsellable la lactància mixta, en casos d’hipogalàcties, mastitis del mugró o por motius socials. Sol fer-se amb els següents mètodes:
El mètode alternant és aquell en què en una presa rep llet materna i en la següent la llet adaptada. Pot produir hipogalàctia o falta de llet en la mare.
El mètode coincident consisteix en el fet que en cada presa el nadó rep pit i biberó.
Entre els 4-6 i els 12 mesos


















De 4 a 6 mesos


























A partir dels  8 mesos




A partir dels 9 mesos








A partir dels 18 mesos
L’alimentació complementària abans dels quatre mesos està contraindicada per la EPSGAN, ja que pot provocar la sensibilització a al·lèrgies alimentàries. A partir dels 4 mesos s’introdueixen progressivament aliments diferents de la llet materna  o de fórmula, com a inici de l’alimentació complementària, ja que les funcions digestives del lactant han madurat i les necessitats nutritives requereixen la introducció d’aliments diferents a la llet materna o artificial.
La introducció de nous aliments, es un dels punts més delicats de l’alimentació del lactant, perquè l’aparell digestiu de l’infant no té encara una flora bacteriana adequada per assimilar correctament els aliments.
Per evitar anorèxia, obesitat, al·lèrgies s’ha de tenir en compte:
·         Començar entre els quatre mesos i els sis.
·         Introducció dels aliments per separat, i en petites quantitats, augmentant gradualment a mesura que l’infant l’accepti i toleri.
·         Introducció dels aliments nous barrejats amb d'altres.
·         No aportar més de la meitat dels requeriments energètics diaris.
·         Ingesta de 500ml. De llet o derivats làctics diaris.
·         Introduir aliments amb gluten a partir dels vuit mesos.


Els aliments s’aniran introduint mitjançant la següent progressió:

·         CEREALS. Contribueixen a l’aportació energètica, són font de proteïnes, minerals, vitamines, hidrats de carboni, àcids grassos essencials. Mai abans dels quatre mesos. Primer sense gluten, per evitar intolerància a aquesta proteïna (blat, de moro, arròs. I a partir dels 7 a 8 mesos es poden barrejar a,n blat, civada, sègol, l’ordi.

·         FRUITES. S’han d’emprar fruites variades: taronja, poma, pera, raïm, pruna, evitant les més al·lergògenes com la maduixa i el préssec. No incloure galetes fins als 7 mesos. Incloure un suc de 50ml diari.

·         VERDURES I PATATES: A partir dels 6 mesos, per aportar sals minerals: patates, mongetes verds, carbassó, etc. Evitar verdures amb contingut de nitrats com: remolatxa, espinacs, bledes, naps. Evitar també verdures flatulentes: col, bròquil, etc. Es podem incorporar entre els 12 i 15 mesos. S’han de coure amb poca aigua, sense sal. A partir dels 12 mesos es pot introduir verdura crua com l’enciam.

·         CARNS. A partir dels 6 mesos, començarem amb pollastre, en quantitats de 10 a 15 grams per dia i augmentant 10-15 grams per mes fins a 40 o 50 grams, barrejats amb les verdures. Més tard introduirem vedella i xai. Aporten lípids, ferro, zinc i certes vitamines.

·         IOGURT, Es pren a partir del vuitè mes, natural sense ensucrar per berenar. No es recomanable el consum de sucre,  perquè la dieta de l’infant ja aporta els hidrats de carboni adequats. Es important no donar als lactants  mel ni xarop de blat de moro ja aquests aliments porten espores del Clostridium botulinum, causants del botulisme.

·         PEIX. A partir dels nou mesos, ja que poden produir al·lèrgia. Se introduiran peixos blancs.

·         OUS. Mai crus. S’introduirà primer el rovell cuit als nou mesos, per quarts progressivament, afegit al puré de migdia. Se’n poden prendre 2-3 unitats per setmana.  EL rovell aporta greixos, àcids grassos essencials, vitamina A, D, i ferro. La clara s’introduirà al dotze mesos, aporta moltes proteïnes.

·         LLEGUMS. Es poden afegir al puré a partir del 18 mesos.  Si es barregen amb arròs o altres cereals, substitueixen la carn i es poden prendre dues cops per setmana. Pèsols, llenties.


·         L’AIGUA, mentre el lactant rep només llet materna o fórmula adaptada, no sol necessitar líquids addicionals, excepte en situacions extremes de calor o pèrdues excepcionals (febre, diarrea). Quan s’introdueix una alimentació complementària amb càrrega renal superior de soluts (substàncies dissoltes en líquid, glucosa, sals minerals) s’ha d’oferir a l’infant aigua amb freqüència.

·         LLET DE VACA, mai abans de l’any, i quan s’inclogui en la dieta haurà de ser sencera, pel  seu aportament de vitamines liposolubles i greixos. S’aniran incorporant progressivament derivats de la llet, com a petit Suisse, el formatge fos i el sec.

·         PURÉ DE FRUITES, Amb fruita fresca i madura. Al principi s’utilitza plàtan, poma, pera, i suc de taronja, després s’hi poden afegir altres fruites del temps.
Preparació. Pelar la fruita sense llavors, afegir el suc i triturar amb batedora fins a aconseguir un puré amb consistència pastosa. Consumir immediatament després de la seva preparació per evitar la seva oxidació al contacte amb l’aire.

·         FARINETES, Es troben en pols en el mercat. Es barregen els cereals amb l’aigua i la llet.

·         PURÉS DE VERDURA AMB CARN, Amb carn magra de pollastre o de vedella, sense sal, amb verdures (poca quantitat), mongeta verda, patates, pastanaga, bledes, etc., tot  rentat i cuit, amb una mica d’oli i triturat.

·         PURÉS DE VERDURA AMB PEIX, L’ introducció del peix en l’alimentació de l’infant es fa cap als 8-9 mesos. Es comença pel peix blanc (lluç, rap).

Entre l'1 i els 3 anys
A partir de l’any els mecanismes fisiològics i immunitaris van madurant fins arribar a nivells cada cop més eficaços, per tant la dieta pot ser semblant a la dels adults. La dieta serà variada i completa. L’infant s’ha d’acostumar a menjar de tot, adquirint hàbits nutricionals adequats per al futur.
A partir dels 12 mesos, cal incloure aliments de textura més grossa per acostumar-lo a àpats trossejats. Per començar, s’oferiran aliments aixafats amb forquilla i s’anirà canviant cap al trossejament petit. Cada nen tindrà el seu ritme de aprendre a mastegar. El objectiu es que al arribar als 18-24 mesos el nen sigui capaç de menjar aliments trossejats. També representa l’inici del període de consolidació dels hàbits alimentaris i de l’adaptació als quatre sabors bàsics. També el llenguatge es desenvolupa notablement, amb nou vocabulari dels aliments.
Al 2 anys ja té 16 dents i és capaç de menjar tot sol un plat de puré i prova de menjar amb forquilla. Pot beure aigua i altres líquids amb got sense ajuda.
Entre els 2 i els 3 anys es consoliden els hàbits d'alimentació correctes,menjant de tot i mastegar, sense disfressar els gustos amb barreges.

MENÚ
Primer plat. Arròs, pasta, verdures, llegums, sopes. Aporten hidrats de carboni complexos.
Segon plat. Carns, peixos, ous. Rics en proteïna, ferro i altres nutrients en quantitats moderades. Poden acompanyar-se d’una guarnició d’amanida o verdures o patates.
Peix blanc: 3 vegades per setmana.
Ous: 3 vegades per setmana.
Per exemple:
40gr. De cuixa de xai
100 gr. De patates
50gr. De ceba
Un tomàquet madur petit
Una cullerada sopera d’oli d’oliva

Entre els 3 i els 6 anys
L’alimentació de l’infant ha de ser variada per aconseguir l’aportació de nutrients de manera equilibrada i adequada a les necessitats que té.
Repartiment del àpats:
·         Esmorzar:
Primer àpat, prepara l’organisme per iniciar l’activitat. No descuidar-lo i dividir-lo en dues parts. Una a casa i un altre a l’escola.
25% de l’aportació calòrica del dia.
·         Dinar:
Pot incloure elements de tots els grups i diferents tècniques de cocció. Les postres poden ser a base de fruita o làctics.
 30% de l’aportació calòrica del dia.
·         Berenar:
Petit àpat que doni plaer. A l’infant després d’una jornada a l’escola. Es pot oferir algun làctic amb pa, cereals o pasta, xocolata amb moderació. No excés de proteïnes.
15% de l’aportació calòrica del dia.
·         Sopar:
Darrer àpat del dia i ha de contribuir a arrodonir l’equilibri alimentari. L’aportació es la mateixa que la del dinar, però es millor fer coccions més simples en el sopar per alleugerir la digestió. No anar a dormir de seguida després de sopar.
30% de l’aportació calòrica del dia.




·         ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ELABORACIÓ D’UNA DIETA INFANTIL

·         Menús variats i equilibrats.
·         Presentació  atractiva segons les costums culturals, religioses, etc.
·         Necessitats especials (diabetis, celíacs, al·lèrgies).
·         Evitar begudes refrescants ensucrades (cola, taronja, llimonada). Substituir per sucs naturals, batuts de iogurt, llet o fruites.
·         Potenciar el consum d’aliments que no agraden massa als nens: verdures, amanides com a primer plat o guarnició. Si un nen rebutja un aliment essencial, cal estudiar la forma de substituir-lo per un altre aliment de valor nutritiu similar.
·         Incloure aliments de temporada, i menús diferents segons l’estació de l’any.
·         Eliminar greix visible de les carns i cuinar sense sal.
·         Els segons plats acompanyats amb guarnició (verdura, amanida, puré de patates).
·         Evitar la preparació molt repetida de productes precuinats (hamburgueses, salsitxes).
·         Els àpats s’han de distribuir, en quatre o cinc preses al dia.

 ALTERACIONS ALIMENTARIES                                                                                                              

 LA REGURGITACIÓ
Es presenta durant els sis primers mesos de vida. Consisteix en una expulsió involuntària de petites quantitats de llet a mig digerir durant la ingesta o poc després dels àpats. La causa es la immaduresa del sistema digestiu del nounat, a més de la posició horitzontal del nen durant la presa. El càrdies, la vàlvula del l'extrem superior de l'estómac no es tanca molt bé. Es un procés normal que amb el temps tendeix a desaparèixer.

Solucions para regurgitació:
  • La postura: en nen te que estar semi incorporat en posició prono amb una inclinació de 30º. Aixecar el cap del matalàs uns 15 centímetres.
  • Evitar la pressió sobre l’estómac del nen, bolquers fluixos, evitar jocs bruscos després dels àpats.
  • Mantenir el nen en posició vertical després d'haver menjat durant uns 30 minuts.
  • Aguantar el nen amb el cap sobre l'espatlla i donar-li copets suaus a l'esquena, o fregant suaument el seu estómac per ajudar-lo a fer el rot.
  • Donar menys quantitat d'aliment per cada presa i amb més freqüència. Utilitzar tetines més dures i amb forats més petits (per evitar que el nen empassi aire). Esperar 2 hores i mitja entre una presa i l'altra (temps mínim que triga l’estómac a buidar-se).
  • En cas que les mesures anteriors no serveixen, es poden utilitzar diferents fàrmacs sota assessorament mèdic.
 ELS VÒMITS
És l’expulsió més o menys brusca d’una quantitat d’aliment per la boca.  Es molt important buscar el motiu dels vòmits per procedir al seu tractament, fixant-se en el color del vòmit, l’olor, el contingut o la forma d’expulsar-lo.

o    Causes: Processos inflamatoris del tub digestiu o gastroenteritis, intoleràncies alimentàries, infeccions del ronyó, indigestió, o presència d’acetona.
o    Actuació: evitar la deshidratació, com en el cas de la diarrea, aportant aigua, infusions o sucs de fruites en poca quantitat o sovint. En ocasions es pot intentar que mengi algun aliment sòlid de fàcil digestió, com una torrada, poma cuita observant la seva tolerància. Progressivament s’incorporarà aliments pobre en greixos o bullits, evitant verdures i fruites crues.

 LA INAPETÈNCIA
Entre un 10% i un  25% del infants petits (entre 2 i 6 anys) van al pediatre perquè no mengen res, i quan mengen ho fan amb desgana i protestes, i sembla que no creixin suficientment. Un cop descartat cap malaltia, cal tranquil·litzar la família i informar-la de quin és el creixement i desenvolupament normal de l’infant i que es tracta de la inapetència infantil.
En aquesta edat, els infants necessiten menys calories, ja que el seu creixement corporal és més lent. En aquesta franja d’edat els nens guanyen entre 1-2 quilos per any. La insistència de la família o mesures disciplinàries (càstigs, súpliques suborns) poden agreujar el rebuig als aliments per part dels infants.
o    INAPETÈNCIA RECENT:Es quan  l’infant pateix una malaltia aguda, i que normalment desapareix quan es resolgui la malaltia. En aquests casos no s’ha d’obligar a menjar, sinó oferir abundants líquids i oferir-los en diverses preses.
o    INAPETÈNCIA HABITUAL: és la que es perllonga en el temps i pot ser falsa o verdadera. Quan es falsa s’ha de sospitar que l’infant  menja llaminadures, sucs, molta llet o dolços abans dels àpats. Quan es verdadera es presenta en un nen/nena amb un pes per sota del normal per a la seva edat, desganat, sense energia. Pot ser sinònim de malaltia, i te que ser diagnosticat per un metge per iniciar un tractament nutricional adequat.
Pautes per reduir la falsa inapetència:
§  Reduir llaminadures
§  Complir els quatre àpats diaris
§  Regular la ingesta de suc o llet
§  Controlar què mengen fora de casa, i fora d’hores
§  Tenir en compte les seves preferències en la varietat i presentació dels aliments.
§  Crear un  ambient relaxat (evitar compaginar l’àpat amb altres activitats: TV,etc.)
§  Provar amb nous aliments a petits dosis.
§  Romandre a la taula durant el temps que duri l’àpat

Pautes quan el rebuig és conseqüència d’una malaltia, i la inapetència relacionada amb tot tipus d’aliments:
§  Fraccionar els aliments
§  Oferir abundant quantitat de líquids
§  No obligar-lo a menjar
§  Enriquir els plats perquè siguin més nutritius, etc.
§  En la majoria dels casos, el rebuig d’aliments concrets sol ser transitori i amb els anys, els més petits tornen a introduir-los en la dieta diària.

1.4.4 EL RESTRENYIMENT
El restrenyiment és quan les deposicions es tornen dures i seques i són difícil i doloroses d’evacuar. Cada persona és diferent en els seus hàbits intestinals i no existeix un model únic. Un nen pot fer una deposició diària o cada tres dies. Més important que la freqüència es la consistència de les deposicions.

§            CAUSES MÉS COMUNES QUE AFAVOREIXEN EL RESTRENYIMENT INFANTIL SÓN:
§  Les condicions durant l’aprenentatge dels hàbits d’higiene. Alguns pares obliguen precoçment el nen a avisar quan ha d’anar al lavabo o són massa insistents o càstigs. Aquestes conductes creen en l’infant una actitud d’oposició o rebuig de la defecació.
§  Els hàbits higiènics no gaire correctes ajudats per un ritme de vida atabalat  fan que l’infant  no faci cas dels seus impulsos per defecar: no presta atenció a la urgència de defecar o bé ho fa sense dedicar-hi el temps necessari.
§  El desordre en les hores per menjar.
§  Alimentació pobra en fibra (fruites, verdures i llegums, cereals i fruits secs). Es la causa més comuna de restrenyiment i se soluciona amb el canvi d’hàbits alimentaris.
§  L’abús d’aliment astringents (patates, plàtan, arròs, pastanagues cuites..), xocolata, llaminadures i altres dolços.
§  La ingestió insuficient de líquids. L’aigua i la fruita en suc afavoreixen la deposició gràcies a la seva acció humectant del budell.

§                  CANVIS PER SOLUCIONAR EL RESTRENYIMENT:
1.       Els canvis higiènics: En aquest cas cal establir un patró regular per anar al bany, 15 minuts desprès del àpats. Mai retenir o aguantar-se quan tingui ganes d’anar al lavabo.
2.       Canvis dietètics: Augmentant la quantitat d’aliments amb fibra en la dieta de l’infant (fruites amb pell, verdures senceres, llegums, etc.). Una dieta excessiva de fibra pot provocar flatulència, distensió de l’abdomen i còlics. Eliminar o disminuir temporalment el consum d’aliments astringents.

 TRASTORNS ALIMENTARIS                                                                                                                     

La problemàtica dels trastorns ali. Són molt variats que incloguin aspectes clínics, familiars, culturals, socials i educatius. Els més habituals són: les al·lèrgies alimentàries, la malaltia celíaca, l’obesitat, la diabetis, l’anorèxia infantil i la bulímia. En alguns casos, el més adequat és modificar la forma i contingut del menjar.

 AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES I INTOLERÀNCIES

§  AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
Les al·lèrgies i les intoleràncies són reaccions secundaries adverses quan  es pren determinats aliments, on el sistema immunitari està implicat. Es produeixen en alguns individus i poden ocórrer després de prendre quantitats d’aliment sense estar relacionat amb patologies.
Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments (animal o vegetal). Algunes proteïnes tenen capacitat per actuar com al·lèrgens. En les al·lèrgies el component de l’aliment és reconegut com un cos estrany i fa que l’organisme produeixi una substància específica per atacar-lo.

§  GRUPS DE LES PRINCIPALS SÍMPTOMES DE REACCIONS AL·LÈRGIQUES ALS ALIMENTS
§  Símptomes cutanis: urticàries, erupcions a la pell.
§  Símptomes digestius: edema, inflamació de la mucosa bucal, diarrees, vòmits, picor a la boca o anus, inflamacions hepàtiques, meteorisme(gasos).
§  Símptomes respiratoris: tos irritant, inflamació de la mucosa nasal o dificultats per respirar.

§  PRINCIPALS COMPONENTS ALIMENTARIS CAUSANTS D’AL·LÈRGIES EN L’INFANT
§  El peix blau i marisc
§  Carns (proteïnes de la vedella, bou, cavall i pollastre)
§  La llet (proteïnes de la llet de vaca)
§  Els ous (l’albúmina o proteïna de la clara)
§  La fruita (plàtan, taronja, maduixes, préssec, albercoc, meló)
§  Els llegums (proteïnes de les llenties, cigrons, soja, mongetes)
§  Els cereals (blat, blat de moro, sègol)
§  Les verdures (tomàquet, ceba, all)
§  Les espècies  (canyella, clau, vainilla, mostassa)
§  La fruita seca com les ametlles, cacauets, nous
§  Xocolata, mel.
§  Additius alimentaris (colorants, conservants)
  

§  TRACTAMENT DE LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES:

Consisteix en l’exclusió del component causant de la recció immunitària, un cop identificat per les proves que ho justifiquen. Pot donar-se la situació de que amb els anys el nen/a deixi de presentar la al·lèrgia i el toleri més endavant després d’una introducció progressiva d’aquest aliment.

o    INTOLERÀNCIES
Es produeixen quan un aliment no desencadena en l’organisme els mecanismes immunològics a través de la proteïna IgE. Les intoleràncies són més freqüents que les reaccions al·lèrgiques. Per exemple: intolerància a la lactosa es la incapacitat de l’organisme de reduir la lactosa a sucres senzills. La causa de una intolerància pot ser d’origen metabòlic (incapacitat de metabolitzar un aliment determinat).

 MALALTIA CELÍACA

El nen que pateix de malaltia celíaca tindrà que seguir tota la vida una dieta estricta sense gluten. Els nens aprenen a preguntar i distingir el seu menjar. Aquesta situació requereix autocontrol a la llarg de la seva vida i la comprensió i suport de l’adult. Es un nen normal com els altres, sol té que seguir una dieta sense gluten.
Aliments adequats i no adequats per celíacs.

Si en pot menjar
No en pot menjar
Amanida, verdures i patates bullides, llegums i arròs bullits
Verdures i arròs precuinats, llegums cuinats
Carn i pollastre a la planxa o fregit (sense farina)

Carn amb salses o elaboració no controlada
Peix a planxa, bullit o fregit (sense farina)
Peix amb salses o elaboració no controlada

Ou ferrat i truita (sense additius
Alguns restaurants posen farina a les truites


Tot tipus de fruita i sucs naturals

Llet, mantega, formatges, iogurts naturals i de sabors( sense trossos)
Iogurts amb trossos o altres aliments afegits
Tot tipus d’oli

Sopes i salses fetes a casa, sense farina de blat ni additius

Sopes i salses
Cafè i begudes, excepte les derivades de l’ordi

Whisky, cervesa, Bailleys
Farina i derivats: Els especials per a celíacs i Maizena

Farina i derivats: pa, galetes, pastissos

Pasta i arrebossats: Els especials per a celiac
Pasta (macarrons, espaguetis) i arrebossats
Pernil tipus salat

Embotits i patés

Conserves de verdures, llegums bullits i conserves en oli

Conserves



·         Situacions de contaminació pels celíacs:
o    Els estris:han de ser diferents
o    Les superfícies: EL menjar  sense gluten a manipular en el marbre té que estar separat del menjar amb gluten.
o    El rebost: espai diferenciant pel menjar sense gluten
o    Els olis: oli sempre net, per evitar restes de gluten (farines)
o    Mantegues, melmelades, patés, cremes de cacau,etc: els celíacs tindran  les seves pròpies mantegues, melmelades, patés,etc.

 L’OBESITAT

L’obesitat es l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal per la talla, edat i sexe). Es la malaltia principal del països desenvolupats. El pes sempre està relacionat amb la edat, sexe i talla.

La obesitat pot classificar-se en dos tipus:
o    Obesitat exògena o nutricional: 95% de los casos. (Ambient social i familiar), encara que ni
o    Obesitat secundària: malalties endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives.

PROBABILITAT D’INCREMENT DE QUE UN NEN SIGUI OBÈS:
o    Ambdós pare són obesos
o    Hàbits alimentaris familiars inadequats
o    Vida familiar sedentària
o    Durant els àpats es veu la TV
o    Si es considera la disminució de la lactància materna la manera més adequada d’alimentació del nounat.
o    Absència dels pares, donant aliments ràpids davant el vídeo
o    Cobrir les demandes del nen amb menjar. El fet de cobrir tots els seus requeriments amb menjar, li confon i no li permet diferenciar entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Això comporta sobrealimentació i futura obesitat.
o    Incitació dels pares a sobrealimentar als nens, sobretot a partir del segon any, on el consum disminueix de forma fisiològica. L’augment el primer any  es de 6 kg. mentre que a partir del segon any només és de 2-3 Kg. L’any.

PROBLEMES AFEGITS A LA OBESITAT:
L’obesitat pot provocar problemes psicològics en el nen. La majoria dels nens obesos posseeixen una baixa autoestima, inclòs un petit percentatge pot presentar depressió clínica. L’obès es víctima de les burles i de insults dels seus companys, generant angoixa i inseguretat, marginant-se del grup.

o    ALTRES TRASTORNS AFEGITS:
L’obesitat infantil està relacionada amb:
·         Hipertensió arterial
·         Intolerància a la glucosa i resistència a la insulina. Diabetis tipus 2
·         Malalties cardiovasculars
·         Alteracions ortopèdiques arqueja ment de les extremitats inferiors, sobrecàrrega dels lligaments.
·         Malalties respiratòries: manca d’expansió toràcica durant la respiració
·         Apnea del són
·         Fatiga fàcil
·         Problemes d’alimentació: anorèxia nerviosa i bulímia
·         Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia
·         Problemes dermatològics: estries cutànies
·         Problemes psicosocials: discriminació escolar i social
·          

o    TRACTAMENT I CONTROL DE L’OBESITAT:
·         Hàbits alimentaris
El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la família. La lactància és l’aliment fonamental durant el primer 6 mesos ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil. La introducció dels aliments ha de ser gradual. La dieta ha de ser adequada a la seva talla, pes i edat.
També es important consumit aliments naturals, sense additius ni condiments, fixant els horaris dels àpats, evitant picar entre hores, i gaudint d’aquest temps per reunir-se i dialogar.
·         Activitat física (3-5 dies a la setmana)
L’activitat física és molt important pel canvi de vida que suposa. Abandonar el sedentarisme que provoca les llargues estones asseguts al TV.
·         Participació familiar
La família te que implicar-se para que el nen pugui dur a terme aquest canvi de ritme de vida. Sense el suport de la família, el nen obès no aconseguirà superar els seus objectius, perquè aquest canvi es molt difícil per ell mateix.

 LA DIABETIS

Utilització incorrecta dels sucres que tenen els aliments (hidrats de carboni) a causa de la falta d’insulina. Per això, la diabetis infantil rep el nom de Diabetis insulinodepenent o diabetis mellitus tipus I. L’altre diabetis mellitus tipus II, es presenta més en persones adultes, i pot requerir o no insulina.
La insulina és una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees, glàndula situada a la part esquerra de l’abdomen a prop de l’estómac.

PROCÉS. Quan mengem, la meitat aprox. Dels aliments contenen hidrats de carboni (sucre), que quan arriben a l’estómac i al budell prim es transformen mitjançant la digestió en glucosa (un hidrat de carboni molt senzill). Quan la glucosa arriba a la sang, la insulina és necessària perquè entri en les cèl·lules i així pugui ser utilitzada per l’organisme com a font d’energia. Sense insulina no es pot produir energia.
En  la diabetis infantil, el pàncrees no fabrica insulina.

ALIMENTACIÓ DEL NEN DIABÈTIC
L’alimentació serà la mateixa que la dels nens de la seva mateixa edat, però ni ha que fer atenció a:

·         Assegurar un equilibri nutricional correcte.
·         Evitar tant la hipoglucèmia com la hiperglucèmia. La freqüència d’àpats s’adaptarà al règim d’administració de la insulina.
·         Corregir els errors dietètics familiars: manca de fibra, excés de greix, etc.

FACTORS DESENCADENANTS DE LA MALALTIA
·         Una predisposició genètica
·         Un procés autoimmune: l’organisme elabora defenses contra les pròpies cèl·lules del pàncrees.

TRACTAMENT DE LA DIABETIS
El tractament es basa en tres factors coordinats: Cal aconseguir un equilibri entre l’alimentació i la insulina administrada, per minimitza les oscil·lacions de glucèmia.
·         Alimentació
·         Exercici físic
·         Administració d’insulina
DIETA
Repartiment del hidrats de carboni a llarg del dia, a més dels tres àpats principals (esmorzar, dinar, sopar), afegir una aportació al migdia, per berenar i abans d’anar a dormir, donant de forma repartida la quantitat de glucosa diària.
Cal evitar hidrats de carboni senzills o sucre. Excepcionalment (una festa) es pot donar un dolç.
Cal tenir cura del consum de fruita i verdures, ja que son aliments que tenen fibra i aquesta alenteix l’absorció dels hidrats de carboni.
L’alimentació del nen diabètic es quantifica en racions d’hidrats de carboni. Cada ració aporta 10g i és la unitat de referència per determinar aliments equivalents dins de cada grup.
És  important acostumar al nen diabètic a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia.(glucosa baixa en la sang, excés d’administració d’insulina, per augment de l’activitat física).

Grup d’aliments
Quantitat d’aliment que conté 10g d’hidrats de carboni
Llet i derivats

200 g de llet, 200 g de iogurt, 250 g de formatge
fresc o mató

Verdures i hortalisses

100 g de carxofes, cols de Brussel·les, pastanaga o
remolatxa; 200 g de mongeta tendra, porro o nap;
300 g de la resta de verdures o hortalisses

Feculents o farinacis
20 g de pa, 15 g d’arròs o pasta, 50 g de patata, 20 g
de llegums, 80 g de pèsols



Fruites
50 g de cireres, figues fresques, xirimoia, nespres,plàtans o raïm; 80 g de poma o pera; 100 g de
taronja, pruna fresca, albercoc, maduixots,
mandarina, préssec, pinya; 200 g d’aranja, meló o
síndria

SÍNTOMES DE HIPOGLUCÈMIA
Sudoració, pal·lidesa de pell, cansament acusat, pot inclòs desencadenar convulsions per manca de sang al cervell.

CONCLUSIÓ:
El nen diabètic ha de conèixer la seva malaltia i aprendre a conviure-hi perquè la tindrà tota la vida. Se li ha d’ensenyar a auto controlar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També tindrà que organitzar-se la seva alimentació i adquirir hàbits per controlar la malaltia.

 L’ANORÈXIA INFANTIL

Es el rebuig de la ingesta d’aliments. És provocada per una por irreal de guanyar pes i una imatge distorsionada sobre el propi cos. Pot començar en qualsevol etapa de la infància, sobretot en escolars i adolescents. Es freqüent en germans o fill de persones anorèctiques o obeses, pares molt exigents, perfeccionistes i nens que fan de models.

TIPUS D’ANORÈXIA INFANTIL
·         Anorèxia del lactant: poc freqüent,
·         Anorèxia fisiològica: associada amb una disminució de les necessitats de l’organisme del nen en el segon any de vida, mentre que la família manté la idea errada que necessita la mateixa quantitat d’aliments que durant els primers 12 mesos.
·         Anorèxia Psicògena: originada per trastorns interns o factors ambientals (imposició d’alimentació excessiva).
·         Anorèxia nerviosa: A partir del 12 anys.

TRACTAMENT I MIDES CONTRA L’ANORÈXIA
·         Educar al nen, a la família i centres escolars a portar una vida saludable, inculcant hàbits d’alimentació sana i d’activitat física adequada a la seva edat.
·         Fomentar l’autonomia i criteris per ser capaços d’evitar que els excessius missatges dels mitjans de comunicació, publicitat, sobre una imatge corporal falsament perfecta, es converteixi en el model únic a seguir.
·         Realitzar àpats en família, per establir una verdadera comunicació i contacte.
·         Si per necessitat es te que perdre ps, cal fer-ho sempre amb un estricte control mèdic.
·         Conèixer que aquesta malaltia provoca estats de confusió, ansietat i depressió, per la preocupació contínua pel menjar, creant un sentiment obsessiu.
·         Comprometre a totes les persones relacionades amb l’educació en la detecció precoç, observació de comportaments, canvis emocionals, etc.

 LA BULÍMIA                                                                                                                                                     

Segons la Organització Mundial de la Salut OMS, l’anorèxia i la bulímia son trastorns mentals i del comportament. Consisteix en un intent de compensar la ingesta excessiva d’aliments amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diürètics, dietes restrictives, la qual cosa s’acaba convertint en un costum que modifica la conducta de la persona malalta.
La bulímia nerviosa està lligada al sexe femení: un 90%-95% són dones, a una edat entre 18 i 20 anys, que en molts casos provenen d’una anorèxia mal curada.

FACTORS PRINCIPALS DE PREDISPOSICIÓ A LA BULÍMIA:
·         Model de dinàmica familiar: clima tens, agressiu, distant, poc afectuós, sobreprotector.
·         Preocupació excessiva pel pes i les dietes en el pare o la mare.
·         Obesitat d’algun membre de la família.
TRACTAMENT
És indispensable comptar amb la col·laboració de la família. El camí que porta a comprendre aquesta malaltia sempre és llarg i dolorós, i és necessari el suport familiar per poder ajudar a curar-la.



Fonts: apunts d'autonomia personal i salut infantil de l'ioc